Ombres

“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”

Providència – Màrius Sampere

 

Ombres

Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?

Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.

I el sol continua al seu lloc.

      Ombres

Lluís Ribes i Portillo

lluna

Sempre han dit que només et veuria de nit

però aquest matí t’he trobat al costat,

al llit que ho encercla tos des dels principis

i que només l’alosa gosa reptar.

La llum precoç reverbera els teus vells solcs

marxes muda mentre arriba la meva presó:

mantenir-te present durant tot el dia

dintre de la meva cambra ressonant.

 

Només quan cau la foscor m’allibero

sota l’estol d’estornells grimpant balcons,

amb vertigen de no trobar-te enlloc.

I és, entre estels que humitegen el cel

i l’avió que mai ha deixat de volar,

que t’ensopego vessant tot el meu deler

perquè no sé pas si demà et trobaré.

      Lluna
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest