Arxius de cor - Lluís Ribes i Portillo

En el processador…

lluisribes — Sat, 07 Dec 2019 22:48:12 +0000

En el processador,
entre cada cicle de rellotge, no res.
En el nostre cor,
entre cada bateg, silenci.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada En el processador… ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Les mirades no tenen vergonya

lluisribes — Tue, 27 Feb 2018 21:24:38 +0000

Les mirades no tenen vergonya
Ensopeguen a l’oceà immens
i s’amarren en un temps fugaç:
L’ona de pler que fervosa puja
fins aquell embat que al cor colpeix
i trenca els esguards que oposats
deixen una estela de gasoil
melangia en un oceà convuls.
El bes parlaria de l’amor,
i les paraules dels secrets
que no podrem compartir mai.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Les mirades no tenen vergonya ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Transports

lluisribes — Wed, 07 Feb 2018 07:24:13 +0000

Transports
Els avions flairen els núvols,
els vaixells llepen oceans,
els cotxes manyeguen l’asfalt,
els trens esbossen nous paratges.
No té cap sentit arribar
si desapareix el viatge.
Els cors adoben desamors.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Transports ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Ter

lluisribes — Thu, 06 Apr 2017 22:02:56 +0000

Ter
Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen passes alhora que el teu cos generós com grossa del barri és plata sota núvols que sostenen cels. Quanta experiència arrossegues.
I d’aquest cel la llum es desprén del dia als barris de ciutat i prop de freàtica humitat flameja la passió sobre cementiris d’amants. Serà l’amor tot amagatall de la mort? Potser és pregunta primerenca quan en aquestes alçades tu, més viu que mai, tens tanta força com cent mil cavalls per moure extenses jornades transformadores d’energia a capital lluny de les butxaques dels bracers.
Però aquesta força és retinguda per una de més titànica si cal; tres gegants que les dinasties més antigues fosques i masòniques aixecaren com catxalots que emergeixen cap atzur entre congostes terres per retenir-te, convertir-te en esclau de Demèter. I Només quan aquests formigons cetacis expiren, t’alliberes en un orgasme d’escuma somni de bandoler per deixar de ser pirata fantasma a les llongues serres.
La follia s’estableix al seny com boira que emergeix de les cendres on alosa és la barca de Caront navegant entre aigües grises. Tan sols llum d’un far de versos blaus desvesteix bruma i apareix plana amagada, plana del romàntic, dels estels estelats i paraules vives que ressonen al fons dels cims d’aquest teatre per on transcorres tortuós avui color xocolata. És un regne on es forjà sota metall de primera alba i quatre raigs de sang un sentit lluny de mitja lluna i més enllà del descans de l’heroi tu continues al costat del vestigi; paral·leles fèrriques a punt de fuga portadores de pedra negra.
Les urbs deixen d’existir i arrels dels boscos on cucs que habitaran la pols de l’origen engrapen camí, perdent-te sense alè als pregons de la fondalada, mentre fullatge construeix un call entre les seves branques poblades de rosada que ofeguen raó. Dos sobtats corsers apareixen; el blanc i el negre. Quin color triar? Pírrica decisió! la partida sempre té el mateix final, escac i mat.
Orèades del bosc enfurismen i lluny d’elles vessant abaix se’t retroba, ara ja cristal·lí sense ganyada de civilització i deixant les darreres set cases t’enfiles per estret de pics on rau gèlid repte pagà. Ets prim, pur i verge saltant amb goig entre llosa i llosa. A darrera vall d’aquell indret, atracció invernal dels mortals, la calma morta es contempla lluny i per un forat de la marrana emergeixes. Per què? Del fons de les foscors més profundes a sota de l’infern una veu respon: Perquè broti el poema.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Revetlla

lluisribes — Thu, 09 Mar 2017 21:55:05 +0000

Tornant del ball del meu oblit
el temps retens
i amb aquell esguard exquisit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
No parem en tot el festeig
sota tonada
de l’orquestra i el seu solfeig.
La nit tornada
tot junts enfilem pel passeig
d’aquell pretèrit diluït.
Amb què em sorprens?
Ta reconquesta al cobrellit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Revetlla ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Vida és lluna sense sol

lluisribes — Thu, 02 Mar 2017 23:12:13 +0000

Vida és lluna sense sol
un sol que no té matí
un rellotge sense l’hora
ombra que no pot dormir
sobre l’andana esgotada
parada de Rodalies
on el tren no arribarà
i l’humà sense destí
contemplant la via morta
perd trajecte al paradís.
Vida és corrent sense llum
la llum que no té París
petons sense llavis ni pell
i cor que fa buit al pit
com el sexe solitari
de l’alumne sense rima
que no guarda cap silenci
als versos sense sentit
amb cap oient disposat
a sentir-ho al bar Pastís.
Vida és un mar sense onades
onades sense morir
a les platges ensucrades
dels vents que no despentinen
els núvols absents del cel
que ploren mesquí verí
d’aquell record amagat
al fons d’un blanc passadís
on vas tancar ulls i cor
i deixares de patir.
Vida és la cerca constant
una cerca del judici
que des de la teva absència
mai no ha tornat a existir.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Vida és lluna sense sol ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Tartous

lluisribes — Thu, 31 Dec 2015 22:23:41 +0000

sense titol – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Tartous ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

grafia

lluisribes — Tue, 17 Nov 2015 22:46:38 +0000

Sempre em
pregunten
per què.

De jove
el dit no
parava.

Vaig canviar
el dit per
l’ull gris

i només
el silenci
brotxava.

Quan ara ull
i cor són un
hi torno

mira per on
sense el cor
no podria

i quan
el meu pols
bategui l’aire

ai!, el perquè
potser hauré
respost.

tronc – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L'entrada grafia ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Tarda d'estiu

lluisribes — Sun, 16 Aug 2015 18:41:09 +0000

Tarda d’estiu – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Tarda d’estiu

Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.

La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.

Sents la vida com és?

Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Tarda d'estiu ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.