No es que las piedras sean mudas;
sólo guardan silencio.
Un bloc personal
No es que las piedras sean mudas;
sólo guardan silencio.
De sol sadoll,
de lluna ple,
m’ha faltat llum.
I, què hem après?
Doncs, ben mirat,
potser ben poc,
potser no res.
T’abraço com el poema,
del primer al darrer vers.
Et beso com la rima,
colpeig a cada tònica.
T’endinso com la imatge,
papallona de sentits.
La vida:
passió fins al buit.
La nit és lleu. Els dos amants s’han adormit.
Té dos presents l’Amor dintre la mà discreta.
¿A qui darà l’enyor?¿A qui l’oblit?
Perdre’s per retrobar.
Olorar el dolor
tastar la llum
escoltar l’ombra.
Marxar per tornar.
Tant sols les pedres
resten per sempre.