No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.
joan vinyoli
Goethe de Joan Vinyoli – SACRILEGIS
GOETHE Sóc un amb les coses i el mar de safir. Aloses, aloses, què voleu de mi? Atiant fogueres he passat els anys i de moltes eres he fruït els guanys. I, per bé que els signes de la mort i el temps em porten malignes presagis extrems, tot ara es renova: plenitud de juny; …
