Quan cauen les fulles
el cel és blau i els núvols continuen el seu viatge
mentre l’hivern t’abraça per fer-te companyia.
Quan cauen les fulles
hivern
Allegro non molto
La capsa de música
es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.
Lluís Ribes i Portillo
