M’han posat a dormir al saló,
ahir teníem visita:
pel meu sant va venir molta gent,
i la tia Fanny va regalar-me
una capsa vermella de caramels
on podré guardar la meva gran col·lecció d’erugues.
Em desperto —cap a les set del matí— i veig
les culleres de plata, els gots de vi,
tot de cadires al voltant de la taula.
O potser somio? Els convidats encara hi són,
i els miro des d’una llunyania
on ja són morts, i jo també
tinc un altre nom, però no puc dir-lo.
Xènia Dyakonova, del llibre Dos Viatges
