La fugida a Egipte
Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.
Lluís Ribes i Portillo
Ombres
“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”
Providència – Màrius Sampere
Ombres
Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?
Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.
I el sol continua al seu lloc.
Lluís Ribes i Portillo
Estat d'alarma
On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.
(Pan troglodytes)
Lluís Ribes i Portillo
