Germanes
Guix
Somni
Feia una migdiada ardent, jo jeia immòbil, amb plom al pit, en una vall del Daguestan; la profunda ferida encara fumejava, la sang se m'escolava, degotant. Jeia tot sol damunt la sorra de la vall; m'envoltava el rocam, entre pendissos torts, el sol cremava els cims, a mi també em cremava i jo, però, dormia el son dels morts. En aquest son, veia que, ple de lluminària, al meu país, al vespre, feien un festí; joves donzelles, amb garlandes als cabells, alegres conversaven sobre mi. Però una d'elles no parlava alegrament i, pensarosa, no es ficava en la conversa; qui sap per quin motiu, la seva ànima jove en un somni molt trist estava immersa. En aquest somni, veia un cos que coneixia jaient tot sol en una vall del Daguestan; una ferida al pit, negrosa, fumejava i un doll de sang s'anava refredant.
Poema Somni, de Mikhaïl Lérmontov en traducció d’Arnau Barios
Russalka
Как по вольной волюшке –
По зелену морю,
Ходят все кораблики
Белопарусники.
Промеж тех корабликов
Моя лодочка,
Лодка неснащенная,
Двухвесельная.
Буря ль разыграется –
Старые кораблики
Приподымут крылышки,
По морю размечутся.
Стану морю кланяться
Я низехонько:
“Уж не тронь ты, злое море,
Мою лодочку:
Везет моя лодочка
Вещи драгоценные.
Правит ею в темну ночь
Буйная головушка”.
Mikhaïl Lérmontov – Un heroi del nostre temps
A continuació teniu la traducció per Miquel Cabal Guarro a la versió de la Editorial Alpha de l’obra de M. Lérmontov:
Com per l'onada lliure, per la mar verda avancen vaixells de vela blanca. Entre ells, la meva barca, que sense ormeigs avança, empesa per dos rems. Si esclata la tempesta, són ells que hissen les ales i, vells, fugen pel mar. Llavors al mar li prego, amb una veu ben fluixa, i tot i que és dolent: "No em toquis pas la barca, duu coses precioses i, enmig de la nit fosca, la mena un noi valent".
5 de piques
