Navegues per cova del teu bassol
i mentre el rellotge es buida d’arena
cada cop s’enfonsa més la carena
per sota l’aigua d’aquest cantussol.
La son cau i t’enlaires com mussol
somiant amb la mulata sirena
de mirada marbre i de cuir morena
per endur-te-la més enllà del tossol.
Embruixat de sa cua d’escarlata
seduït copses el cos d’adamita
tot gustant el seu bes de xocolata.
Però com gotes a l’estalagmita
el somni romp sobre la calç i esclata
vessant d’aquell que tu ets: un eremita.
Lluís Ribes i Portillo
