Abajo la primera copia de “La màquina de vermell” tras el secado y el barnizado preparada para ser enmarcada y luego viajar hasta su destino final: Edimburgo. Una de las impresiones más difíciles de mis fotografías que he tenido que realizar. Sin duda su propietario la disfrutará durante muchos años.
¿Queréis conocer donde está esta máquina tan sexy? … pues es un secreto, y como dijo Astilo en el “Coloquio de los Centauros” de Rubén Darío:
2 comentaris a “Enigma”
Els comentaris estan tancats.
M’encanta aq foto…
No sabia que s’haguessin de envernissar…
Hola Laia!
Les impressions amb tècnica Giclée (impressió a tinta) i amb papers d’acabat per a museu com els que utilitzo són molt delicats. Motes de pols a la impressora poden espatllar-te la fotografia i després, un cop imprès, la fotografia es pot ratllar amb facilitat amb qualsevol cosa que toqui el paper amb la tinta.
Per això venen una laca protectora, que també serveix per protegir la fotografia dels raigs UV i una mica de la humitat. Per exemple http://www.hahnemuehle.com/en/digital-fineart/hahnemuehle-protective-spray.html .
També és important guardar bé la còpia per exemple amb un bon marc que estigui ben segellat contra la humitat i amb fusta tractada per a què no apareguin fongs i així pots garantir que l’obra mantindrà la qualitat original durant decennis (sempre i quan no s’emmagatzemi en condicions adverses).