Otra perla que salió en clase, también relacionado con los jefes y la importancia que estos sean buenos gestores del grupo más que los mejores en el campo donde actua el grupo:
“Imaginaros un equipo de comerciales de una empresa, liderado por un director comercial que se retira.¿A quién pondríais como sustituto?
…
Muchos pondríais al mejor vendedor,…, pues permitídme decir que es una cagada: perdemos al mejor vendedor y obtenemos un director mediocre.”
…
Muchos pondríais al mejor vendedor,…, pues permitídme decir que es una cagada: perdemos al mejor vendedor y obtenemos un director mediocre.”
“Perla” per què és un encert o en to irònic? Jo no seria tan rotunda i ho relativitzaria…
En primer lloc crec amb la capacitat que tenim tots d’aprenentatge. Per què es presuposa que aquest senyor/a és incapaç d’aprendre a gestionar equips?
I en segon lloc, és possible que sigui un bon mestre per a la resta de l’equip de les seves qualitats com a venedor (ja demostrades)…
Totalment possible: un equip evolucionat i millor…
🙂
“Perla” per encert, però després de llegir-te potser tindria un to més irònic… però anem a analitzar-lo:
Et dono raó en que hi ha un prejudici en el meu article al voltant que potser aquesta persona és molt bona gestionant equips (encara que pugui necessitar un aprenentatge inicial), i que per tant seria un error no promocionar-la a un càrrec de direcció.
Però per què esperar a que lideri per ser un bon mestre?. Si hi ha un equip, per què el millor del l’equip no pot també ser ja un mestre dels seus companys? L’equip no evoluciona, creix. No em d’esperar a que sigui major d’edat per passar a unaltre etapa, constantment està creixent.
El fet d’aprendre a la feina em fa arribar a un problema que crec que petim cada cop més: abans el director o “jefe” potser era el teu mestre/mentor perquè les fonts d’aprenentatge eren escases i per tant només podies aprendre d’ell. Però avui en dia, amb tanta informació al teu abast pot ser més enrequidor aprendre de moltes altres fonts. I aquesta pot ser la feina del “jefe” d’avui en dia, de guiar-te en les fonts que has de beure. Però la qüestió és he vist varis cops i que hi han molts jefes que no fan ni de mestres (a lo clàssic) ni de guies i amb l’excusa que hi han moltes fonts per aprendre, no treballen en guiar-te correctament.
Ostres! estàs posant sobre la taula noves preguntes…
què pot fer que dins d’un equip se sentin TOTS com UN?
i què pot fer que el líder sigui realment un guia i que, per tant, acompanyi i sàpiga treure el millor de cada ú?
Tens raó… m’estic anant una mica per les branques. La veritat és que no tinc resposta a com fer que un equip funcioni como una unitat, com un organisme…