Arxius de tu - Lluís Ribes i Portillo

MS/DOS

lluisribes — Tue, 03 Dec 2019 20:25:03 +0000

Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada MS/DOS ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Vull lleteta amb xocolata

lluisribes — Tue, 26 Nov 2019 20:53:21 +0000

Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Vull lleteta amb xocolata ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Com enrogeix la dolça poma

lluisribes — Tue, 04 Dec 2018 22:39:54 +0000

Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca,
a dalt de tot de la més alta de les branques;
van descuidar-se-la els que feien la collita
no, que no era per descuit, era que no
aconseguien arribar-hi…

Safo de Lesbos

Tan sols tu, darrer jornaler,
que no tens cap mena de pressa,
la vas fer caure del pomer
podrint-la bé a sobre la terra
i fent que els joiosos sements
penetrin la foscor incerta.
Al cap i a la fi, ets el temps,
i ja pots treure’t el barret
fins al proper mes de novembre.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Com enrogeix la dolça poma ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

El Glaç

lluisribes — Sun, 30 Sep 2018 09:17:46 +0000

El glaç
Davant de tu, el glaç.
Cos dur i sordmut
escultor de valls
destructor de roques.
Transparent d’essència
opac d’esperit.
Cambra de l’atzur
i la maragda
amb la pell de foc,
funda del temps orfe.
Davant del glaç, tu.
I amb el teu escalf
jo desaparec.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada El Glaç ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Mariner

lluisribes — Thu, 05 Apr 2018 22:57:56 +0000

Mariner
Tu que tindries un cel etern
per explorar antics secrets
amb vents que et pentinen la pell
núvols que sadollen la set
i el control de l’astre del temps
a l’abast d’un breu moviment.
Tu que tindries un mar platònic
per capbussar-t’hi cercant l’or
als tresors que canten al món
amb bancs de peixos tornassol
i elegants cetacis fent bots
per sobre del teu cos brunós.
Tu, mariner, per què navegues
sempre cap a una línia incerta?
Bufa l’oreig a l’alba
el mar i el cel comencen
on l’horitzó acaba.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Mariner ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Cantussol de l'eremita

lluisribes — Sun, 16 Jul 2017 17:33:41 +0000

Navegues per cova del teu bassol
i mentre el rellotge es buida d’arena
cada cop s’enfonsa més la carena
per sota l’aigua d’aquest cantussol.
La son cau i t’enlaires com mussol
somiant amb la mulata sirena
de mirada marbre i de cuir morena
per endur-te-la més enllà del tossol.
Embruixat de sa cua d’escarlata
seduït copses el cos d’adamita
tot gustant el seu bes de xocolata.
Però com gotes a l’estalagmita
el somni romp sobre la calç i esclata
vessant d’aquell que tu ets: un eremita.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Cantussol de l'eremita ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Ter

lluisribes — Thu, 06 Apr 2017 22:02:56 +0000

Ter
Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen passes alhora que el teu cos generós com grossa del barri és plata sota núvols que sostenen cels. Quanta experiència arrossegues.
I d’aquest cel la llum es desprén del dia als barris de ciutat i prop de freàtica humitat flameja la passió sobre cementiris d’amants. Serà l’amor tot amagatall de la mort? Potser és pregunta primerenca quan en aquestes alçades tu, més viu que mai, tens tanta força com cent mil cavalls per moure extenses jornades transformadores d’energia a capital lluny de les butxaques dels bracers.
Però aquesta força és retinguda per una de més titànica si cal; tres gegants que les dinasties més antigues fosques i masòniques aixecaren com catxalots que emergeixen cap atzur entre congostes terres per retenir-te, convertir-te en esclau de Demèter. I Només quan aquests formigons cetacis expiren, t’alliberes en un orgasme d’escuma somni de bandoler per deixar de ser pirata fantasma a les llongues serres.
La follia s’estableix al seny com boira que emergeix de les cendres on alosa és la barca de Caront navegant entre aigües grises. Tan sols llum d’un far de versos blaus desvesteix bruma i apareix plana amagada, plana del romàntic, dels estels estelats i paraules vives que ressonen al fons dels cims d’aquest teatre per on transcorres tortuós avui color xocolata. És un regne on es forjà sota metall de primera alba i quatre raigs de sang un sentit lluny de mitja lluna i més enllà del descans de l’heroi tu continues al costat del vestigi; paral·leles fèrriques a punt de fuga portadores de pedra negra.
Les urbs deixen d’existir i arrels dels boscos on cucs que habitaran la pols de l’origen engrapen camí, perdent-te sense alè als pregons de la fondalada, mentre fullatge construeix un call entre les seves branques poblades de rosada que ofeguen raó. Dos sobtats corsers apareixen; el blanc i el negre. Quin color triar? Pírrica decisió! la partida sempre té el mateix final, escac i mat.
Orèades del bosc enfurismen i lluny d’elles vessant abaix se’t retroba, ara ja cristal·lí sense ganyada de civilització i deixant les darreres set cases t’enfiles per estret de pics on rau gèlid repte pagà. Ets prim, pur i verge saltant amb goig entre llosa i llosa. A darrera vall d’aquell indret, atracció invernal dels mortals, la calma morta es contempla lluny i per un forat de la marrana emergeixes. Per què? Del fons de les foscors més profundes a sota de l’infern una veu respon: Perquè broti el poema.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

L'esperança

lluisribes — Sun, 02 Aug 2015 20:21:27 +0000

L’esperança – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Esperança

Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.

Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent

però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.

Lluís Ribes i Portillo

(Esperança 16 d’octubre 2014.)

L'entrada L'esperança ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Mar de cotó

lluisribes — Tue, 10 Mar 2015 23:18:17 +0000

“Mar de cotó” – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Seus al cantó,
vols saber de mi,
vull saber de tu,
no sé pas perquè.

Si sabem que ens estimem
què volem més per estimar-nos?
La nit del destí
la mar de cotó.

L'entrada Mar de cotó ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Arxius de tu - Lluís Ribes i Portillo

MS/DOS

Lluís Ribes i Portillo

Vull lleteta amb xocolata

Lluís Ribes i Portillo

Com enrogeix la dolça poma

Lluís Ribes i Portillo

El Glaç

Lluís Ribes i Portillo

Mariner

Cantussol de l'eremita

Ter

L'esperança

(Esperança 16 d’octubre 2014.)

Mar de cotó

Seus al cantó, vols saber de mi, vull saber de tu, no sé pas perquè.

Si sabem que ens estimem què volem més per estimar-nos? La nit del destí la mar de cotó.

Seus al cantó,
vols saber de mi,
vull saber de tu,
no sé pas perquè.

Si sabem que ens estimem
què volem més per estimar-nos?
La nit del destí
la mar de cotó.