Arxius de dia - Lluís Ribes i Portillo

Ceratina

lluisribes — Tue, 10 Dec 2019 22:43:07 +0000

Ceratina
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura.
A un costat el mar,
a l’altre la roca
dels penya-segats.
De nit sóc la tortuga
que s’endinsa al mar.
Alliberat de la terra
em submergeixo a escriure
dels misteris enfonsats.
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura,
esperant la nit
que el meu teclat qwerty
escrigui l’abisme.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ceratina ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Vull lleteta amb xocolata

lluisribes — Tue, 26 Nov 2019 20:53:21 +0000

Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Vull lleteta amb xocolata ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Sóc Jo

lluisribes — Tue, 12 Nov 2019 20:33:50 +0000

Des que vau descobrir el foc
no heu parat d’anomenar-me
per amagar la por,
per justificar la guerra.
No m’heu deixat ni un dia de descans.
I jo us dic:
deixeu-me en pau!
moriu-vos tots
i així podré morir
amb vosaltres.

LLuís Ribes i Portillo

L'entrada Sóc Jo ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Set

lluisribes — Thu, 14 Mar 2019 00:02:33 +0000

El dia de feina s’ha acabat
     el sol s’amaga
mentre m’espero a la parada de bus
    arrossegant la nit
veig passar els vehicles a banda i banda
    sota els meus peus
sense saber quins són els seus destins
    travesso les fronteres
tan sols el vetust de la línia set
    saltant les muntanyes
que s’apropa frec a frec la vorera
    veuré tota la mar
s’atura i obre les portes
    sobrevolant la terra
al trajecte de tornada a casa
    per dormir al teu llit.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Set ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Si volguessis a l'amor dir-li adéu…

lluisribes — Tue, 24 Apr 2018 20:12:56 +0000

Walden7 – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Si volguessis a l’amor dir-li adéu
com li vas dir hola, amic Marcel,
jo li voldria dir adéu a la vida
com quan vaig saludar-la el primer dia:
Amb un darrer crit seguit d’un tall net,
al cordó de l’ànima,
alliberant-me del meu antic món
i sota una nova llum del record
ésser lleuger a les cambres d’amor
i no dir mai més la paraula adéu.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Si volguessis a l'amor dir-li adéu… ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Cala Canyelles

lluisribes — Sun, 25 Feb 2018 13:52:42 +0000

Cala Canyelles
M’alço en dissabte de febrer
sentint les guitzades d’hivern
sóc cos de carbó matiner
llevant del finestró el pestell.
Clamo el primer vers – Bon dia pèlag!
Refredes encara la terra? –
De sobte, uns passos per darrera
abandonant les dues empenyes
pugen amunt la meva esquena
duent la xardor que em penetra.
Avui dissabte de febrer
som brases tots dos del recer
l’atiador ens torna als refrecs
abans la canalla desperti.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Cala Canyelles ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

lluna

lluisribes — Wed, 21 Feb 2018 22:02:54 +0000

Sempre han dit que només et veuria de nit
però aquest matí t’he trobat al costat,
al llit que ho encercla tos des dels principis
i que només l’alosa gosa reptar.
La llum precoç reverbera els teus vells solcs
marxes muda mentre arriba la meva presó:
mantenir-te present durant tot el dia
dintre de la meva cambra ressonant.

Només quan cau la foscor m’allibero
sota l’estol d’estornells grimpant balcons,
amb vertigen de no trobar-te enlloc.
I és, entre estels que humitegen el cel
i l’avió que mai ha deixat de volar,
que t’ensopego vessant tot el meu deler
perquè no sé pas si demà et trobaré.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada lluna ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Ter

lluisribes — Thu, 06 Apr 2017 22:02:56 +0000

Ter
Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen passes alhora que el teu cos generós com grossa del barri és plata sota núvols que sostenen cels. Quanta experiència arrossegues.
I d’aquest cel la llum es desprén del dia als barris de ciutat i prop de freàtica humitat flameja la passió sobre cementiris d’amants. Serà l’amor tot amagatall de la mort? Potser és pregunta primerenca quan en aquestes alçades tu, més viu que mai, tens tanta força com cent mil cavalls per moure extenses jornades transformadores d’energia a capital lluny de les butxaques dels bracers.
Però aquesta força és retinguda per una de més titànica si cal; tres gegants que les dinasties més antigues fosques i masòniques aixecaren com catxalots que emergeixen cap atzur entre congostes terres per retenir-te, convertir-te en esclau de Demèter. I Només quan aquests formigons cetacis expiren, t’alliberes en un orgasme d’escuma somni de bandoler per deixar de ser pirata fantasma a les llongues serres.
La follia s’estableix al seny com boira que emergeix de les cendres on alosa és la barca de Caront navegant entre aigües grises. Tan sols llum d’un far de versos blaus desvesteix bruma i apareix plana amagada, plana del romàntic, dels estels estelats i paraules vives que ressonen al fons dels cims d’aquest teatre per on transcorres tortuós avui color xocolata. És un regne on es forjà sota metall de primera alba i quatre raigs de sang un sentit lluny de mitja lluna i més enllà del descans de l’heroi tu continues al costat del vestigi; paral·leles fèrriques a punt de fuga portadores de pedra negra.
Les urbs deixen d’existir i arrels dels boscos on cucs que habitaran la pols de l’origen engrapen camí, perdent-te sense alè als pregons de la fondalada, mentre fullatge construeix un call entre les seves branques poblades de rosada que ofeguen raó. Dos sobtats corsers apareixen; el blanc i el negre. Quin color triar? Pírrica decisió! la partida sempre té el mateix final, escac i mat.
Orèades del bosc enfurismen i lluny d’elles vessant abaix se’t retroba, ara ja cristal·lí sense ganyada de civilització i deixant les darreres set cases t’enfiles per estret de pics on rau gèlid repte pagà. Ets prim, pur i verge saltant amb goig entre llosa i llosa. A darrera vall d’aquell indret, atracció invernal dels mortals, la calma morta es contempla lluny i per un forat de la marrana emergeixes. Per què? Del fons de les foscors més profundes a sota de l’infern una veu respon: Perquè broti el poema.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Violència masclista

lluisribes — Thu, 12 Jan 2017 21:18:10 +0000

Violència masclista
S’ignora com la llum ambre
orfandat dintre el semàfor
la recambra del projectil perdut.
S’executa com fa el lladre
de guant blanc, tot impol·lut
que roba diamant sense alçar l’urna.
S’esventa com el narcòtic
viatger silenciós
clandestí a prop de les nostres corbates.
La raó no entra a l’home irraonable;
després de l’ambre arriba sempre el roig.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Violència masclista ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Llum del dia

lluisribes — Fri, 02 Dec 2016 00:16:08 +0000

Sortit del cau matern vas
enlluernar pell tangible
física fotosensible
constant cuirassa al meu pas.
Pigues i taques al ras
sots del cranc de negra closca
amb qui ara fumeges llosca,
fiords de la melangia.
Ombra de la nit, quin dia
deixaràs la cambra fosca?

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Llum del dia ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.