Arxius de cap - Lluís Ribes i Portillo https://www.lluisribes.net/tagpoema/cap/ Un bloc personal Tue, 08 Dec 2020 12:48:30 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.9.4 https://www.lluisribes.net/wp-content/uploads/2020/12/cropped-lluis-2-32x32.png Arxius de cap - Lluís Ribes i Portillo https://www.lluisribes.net/tagpoema/cap/ 32 32 La mort d'un estimat https://www.lluisribes.net/2020/01/12/la-mort-dun-estimat/ Sun, 12 Jan 2020 14:22:20 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3916 La mort d’un estimat no és al llit, és al cap. No hi ha cap llit que esborri el record.   Lluís Ribes i Portillo

L'entrada La mort d'un estimat ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.
      

 

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada La mort d'un estimat ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> A Kurt Cobain https://www.lluisribes.net/2019/10/29/a-kurt-cobain/ Tue, 29 Oct 2019 22:46:06 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3886 El nen d’ulls blaus davant la fi del món. Colpeix les cordes i la gàbia buida l’omple de corbs. La terra és pols, el sol no escalfa. El nen d’ulls blaus a qui vam robar el món, un corb va travessar-li el cap. La terra és pols, In the sun I feel as one. Lluís ...

Llegir més...

L'entrada A Kurt Cobain ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> El nen d’ulls blaus
davant la fi del món.
Colpeix les cordes
i la gàbia buida
l’omple de corbs.
La terra és pols,
el sol no escalfa.
El nen d’ulls blaus
a qui vam robar el món,
un corb va travessar-li el cap.
La terra és pols,
In the sun I feel as one.
      

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada A Kurt Cobain ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Com enrogeix la dolça poma https://www.lluisribes.net/2018/12/05/com-enroig-la-dolca-poma/ Tue, 04 Dec 2018 22:39:54 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3803 Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca, a dalt de tot de la més alta de les branques; van descuidar-se-la els que feien la collita no, que no era per descuit, era que no aconseguien arribar-hi… Safo de Lesbos   Tan sols tu, darrer jornaler, que no tens cap mena de pressa, la vas ...

Llegir més...

L'entrada Com enrogeix la dolça poma ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca,
a dalt de tot de la més alta de les branques;
van descuidar-se-la els que feien la collita
no, que no era per descuit, era que no
aconseguien arribar-hi…

Safo de Lesbos

 
Tan sols tu, darrer jornaler,
que no tens cap mena de pressa,
la vas fer caure del pomer
podrint-la bé a sobre la terra
i fent que els joiosos sements
penetrin la foscor incerta.
Al cap i a la fi, ets el temps,
i ja pots treure’t el barret
fins al proper mes de novembre.

      

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Com enrogeix la dolça poma ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Poètica https://www.lluisribes.net/2018/10/24/poetica/ Wed, 24 Oct 2018 05:49:04 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3782 Kiedy zacząlem pisać, nie wiedzialem wcale… Tomasz Rócycki Quan vaig començar a escriure, de cap de les maneres coneixia el secret, verí dels brots arborescents. Portat per un vent eremita de la tardor el verd pulcre deixa pas a una calidesa freda. És l’inici de tots els comiats: Els arbres ploren mentre el bosc sencer ...

Llegir més...

L'entrada Poètica ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Kiedy zacząlem pisać, nie wiedzialem wcale…
Tomasz Rócycki

Quan vaig començar a escriure, de cap de les maneres
coneixia el secret, verí dels brots arborescents.
Portat per un vent eremita de la tardor
el verd pulcre deixa pas a una calidesa freda.
És l’inici de tots els comiats: Els arbres ploren
mentre el bosc sencer ordeix la catifa de Caront.
El vent no deixa de bufar, només queden les branques,
i si no hagués escrit, les fulles de versos orfes
a l’aire, s’enlairarien i caurien de nou.

      

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Poètica ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> No raja https://www.lluisribes.net/2018/05/21/no-raja/ Mon, 21 May 2018 12:59:44 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3735 No raja Els astres han clos els fanals i el cel que ja no vol plorar, fuig darrera de l’infinit i amb ell tots els nostres oceans. El terra dur, impenetrable, empresona cada llavor i els rius no arriben a cap lloc. Els boscos esperen al vent que ha decidit no volar més mentre estols ...

Llegir més...

L'entrada No raja ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> No raja
Els astres han clos els fanals
i el cel que ja no vol plorar,
fuig darrera de l’infinit
i amb ell tots els nostres oceans.
El terra dur, impenetrable,
empresona cada llavor
i els rius no arriben a cap lloc.
Els boscos esperen al vent
que ha decidit no volar més
mentre estols d’aloses emigren
al sur de l’hivern extraviat
a on l’escombra vella i mandrosa
xerra amb una taranyina orfe.
Tots els colors de la natura
es precipiten al marró.
La por s’esborrona i s’amaga,
la joia no en sap de somriures,
l’esperança és tota una incrèdula,
la tristesa una mentidera.
L’Edèn ha tancat per vancances,
l’infern, glaçat i el glaç vapor.
La Mort juga aburrida al dòmino.
El temps fa temps que va morir
i l’amor tan sols és un mot.
      

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada No raja ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Mariner https://www.lluisribes.net/2018/04/06/mariner/ Thu, 05 Apr 2018 22:57:56 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3709 Mariner Tu que tindries un cel etern per explorar antics secrets amb vents que et pentinen la pell núvols que sadollen la set i el control de l’astre del temps a l’abast d’un breu moviment. Tu que tindries un mar platònic per capbussar-t’hi cercant l’or als tresors que canten al món amb bancs de peixos ...

Llegir més...

L'entrada Mariner ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Mariner
Tu que tindries un cel etern
per explorar antics secrets
amb vents que et pentinen la pell
núvols que sadollen la set
i el control de l’astre del temps
a l’abast d’un breu moviment.
Tu que tindries un mar platònic
per capbussar-t’hi cercant l’or
als tresors que canten al món
amb bancs de peixos tornassol
i elegants cetacis fent bots
per sobre del teu cos brunós.
Tu, mariner, per què navegues
sempre cap a una línia incerta?
Bufa l’oreig a l’alba
el mar i el cel comencen
on l’horitzó acaba.

Lluís Ribes i Portillo

      

L'entrada Mariner ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> L'escala https://www.lluisribes.net/2017/10/15/escala/ Sun, 15 Oct 2017 14:36:43 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3587 L’escala Graons de tardor pom carceller de sentits, puges cap amunt. Lluís Ribes i Portillo

L'entrada L'escala ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Escala Tabakalera - Lluís Ribes i Portillo (cc)
Escala Tabakalera – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’escala

Graons de tardor
pom carceller de sentits,
puges cap amunt.

      

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada L'escala ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Ter https://www.lluisribes.net/2017/04/07/ter/ Thu, 06 Apr 2017 22:02:56 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3539 Ter Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen ...

Llegir més...

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Ter
Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen passes alhora que el teu cos generós com grossa del barri és plata sota núvols que sostenen cels. Quanta experiència arrossegues.
I d’aquest cel la llum es desprén del dia als barris de ciutat i prop de freàtica humitat flameja la passió sobre cementiris d’amants. Serà l’amor tot amagatall de la mort? Potser és pregunta primerenca quan en aquestes alçades tu, més viu que mai, tens tanta força com cent mil cavalls per moure extenses jornades transformadores d’energia a capital lluny de les butxaques dels bracers.
Però aquesta força és retinguda per una de més titànica si cal; tres gegants que les dinasties més antigues fosques i masòniques aixecaren com catxalots que emergeixen cap atzur entre congostes terres per retenir-te, convertir-te en esclau de Demèter. I Només quan aquests formigons cetacis expiren, t’alliberes en un orgasme d’escuma somni de bandoler per deixar de ser pirata fantasma a les llongues serres.
La follia s’estableix al seny com boira que emergeix de les cendres on alosa és la barca de Caront navegant entre aigües grises. Tan sols llum d’un far de versos blaus desvesteix bruma i apareix plana amagada, plana del romàntic, dels estels estelats i paraules vives que ressonen al fons dels cims d’aquest teatre per on transcorres tortuós avui color xocolata. És un regne on es forjà sota metall de primera alba i quatre raigs de sang un sentit lluny de mitja lluna i més enllà del descans de l’heroi tu continues al costat del vestigi; paral·leles fèrriques a punt de fuga portadores de pedra negra.
Les urbs deixen d’existir i arrels dels boscos on cucs que habitaran la pols de l’origen engrapen camí, perdent-te sense alè als pregons de la fondalada, mentre fullatge construeix un call entre les seves branques poblades de rosada que ofeguen raó. Dos sobtats corsers apareixen; el blanc i el negre. Quin color triar? Pírrica decisió! la partida sempre té el mateix final, escac i mat.
Orèades del bosc enfurismen i lluny d’elles vessant abaix se’t retroba, ara ja cristal·lí sense ganyada de civilització i deixant les darreres set cases t’enfiles per estret de pics on rau gèlid repte pagà. Ets prim, pur i verge saltant amb goig entre llosa i llosa. A darrera vall d’aquell indret, atracció invernal dels mortals, la calma morta es contempla lluny i per un forat de la marrana emergeixes. Per què? Del fons de les foscors més profundes a sota de l’infern una veu respon: Perquè broti el poema.
      

 

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Vida és lluna sense sol https://www.lluisribes.net/2017/03/03/vidaesllunasensesol/ Thu, 02 Mar 2017 23:12:13 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=3492 Vida és lluna sense sol un sol que no té matí un rellotge sense l’hora ombra que no pot dormir sobre l’andana esgotada parada de Rodalies on el tren no arribarà i l’humà sense destí contemplant la via morta perd trajecte al paradís. Vida és corrent sense llum la llum que no té París petons ...

Llegir més...

L'entrada Vida és lluna sense sol ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Vida és lluna sense sol
un sol que no té matí
un rellotge sense l’hora
ombra que no pot dormir
sobre l’andana esgotada
parada de Rodalies
on el tren no arribarà
i l’humà sense destí
contemplant la via morta
perd trajecte al paradís.
Vida és corrent sense llum
la llum que no té París
petons sense llavis ni pell
i cor que fa buit al pit
com el sexe solitari
de l’alumne sense rima
que no guarda cap silenci
als versos sense sentit
amb cap oient disposat
a sentir-ho al bar Pastís.
Vida és un mar sense onades
onades sense morir
a les platges ensucrades
dels vents que no despentinen
els núvols absents del cel
que ploren mesquí verí
d’aquell record amagat
al fons d’un blanc passadís
on vas tancar ulls i cor
i deixares de patir.
Vida és la cerca constant
una cerca del judici
que des de la teva absència
mai no ha tornat a existir.
      

 

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Vida és lluna sense sol ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]> Arbre Curruta https://www.lluisribes.net/2014/03/06/arbre-curruta/ Wed, 05 Mar 2014 22:18:00 +0000 http://www.lluisribes.net/?p=39   “Arbre Curruta” “Continua arbre cap amunt en aquest hivern tant caparrut, que les fulles han caigut sobre el poeta ja difunt. Però no oblidis mirar cap avall, perquè aviat, del teu fruit tant apreciat la primavera tornarà a fer un ball.” Foto i texte Lluís Ribes i Portillo (cc)

L'entrada Arbre Curruta ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]>
 

“Arbre Curruta”
“Continua arbre cap amunt
en aquest hivern tant caparrut,
que les fulles han caigut
sobre el poeta ja difunt.
Però no oblidis mirar cap avall,
perquè aviat,

del teu fruit tant apreciat
la primavera tornarà a fer un ball.”
      

L'entrada Arbre Curruta ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

]]>