
Boira agrisada
a l’oceà de plata
un vaixell vola.
Lluís Ribes i Portillo
Un bloc personal

Boira agrisada
a l’oceà de plata
un vaixell vola.
Sempre em
pregunten
per què.
De jove
el dit no
parava.
Vaig canviar
el dit per
l’ull gris
i només
el silenci
brotxava.
Quan ara ull
i cor són un
hi torno
mira per on
sense el cor
no podria
i quan
el meu pols
bategui l’aire
ai!, el perquè
potser hauré
respost.


Sóc ànima grisa
que recorro
platja llarga
a un costat infinit,
a l’altre
infranquejable penya-segat
les darreres petjades veuré,
abans que l’ona se m’emporti
mar endins.