Un bloc personal
ser endins
ser ésser de vida lenta
tan lenta que semblés roca
tan roca com si fos cleta
tan cleta i fonda
que semblés mar
tan mar de pell
que només fos
que sexe i temps
deler de carn
solatge i llera
escuma entrant
en molsa d’anys
Francesc López
Hera
M’agrada mirar-te Hera
a dalt plena d’estels
al buit de tela negra
presó hermètica del temps
que en els rius de la Terra
t’atrapa en un torrent
que enfonsa les idees,
que la vida arrossega.
Lluís Ribes i Portillo
L’escalfor
L’escalfor de la claror
sempre ha entrat a les llars;
per una escletxa fortuita,
per un cos incandescent,
per la finestra emmarcada,
o per l’electró galvànic.
També per la porta, alhora
que entren i surten les bèsties.
Lluís Ribes i Portillo
Fona
Les plors dels parents
ruixen els camps de llavors
breus murs de l’hivern.
Sóc la teva pedra
al joc de la guerra.
Plantada a la base
en tibada goma
al frec de la galta
els dits que m’aturen
en gallet primari
fins que m’alliberes
plena d’energia.
Sóc la pedra que
clamaré parents!
Sóc la pedra que
eixugaré plors!
Sóc la pedra que
farà caure murs!
Sóc la pedra que
redimirà camps!
En sentit contrari
un metall hostil,
al teu parietal-
temporal esquerre,
entra silenciós.
Lluís Ribes i Portillo
