
y aquel viaje -camino de la cama-
en un vagón del Metro Étoile-Nation.
Un bloc personal
Fotografies, de vegades acompanyades per un pensament o cita.
y aquel viaje -camino de la cama-
en un vagón del Metro Étoile-Nation.
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo
[…]
Mets des fleurs
Et quelques baisers
Tendrement posés
Sur ses lèvres
Mets des notes
En joli bouquet
Et puis chante-les
Dans ton coeur.
[…]
“Conséils À Un Ami” – Boris Vian
“[…]
Pon flores
Y algunos besos
Suavemente posados
En sus labios
Pon notas
En bonito ramo
Y luego cántalas
En tu corazón.
[…]”
“Consejos a un amigo” – Boris Vian
[Pourquoi que je vis…]
“Pourquoi que je vis
Pourquoi que je vis
Pour la jambe jaune
D’une femme blonde
Appuyée au mur
Sous le plein soleil
Pour la voile ronde
D’un pointu du port
Pour l’ombre des stores
Le café glacé
Qu’on boit dans un tube
Pour toucher le sable
Voir le fond de l’eau
Qui devient si bleu
Qui descend si bas
Avec les poissons
Les calmes poissons
Ils paissent le fond
Volent au-dessus
Des algues cheveux
Comme zoizeaux lents
Comme zoizeaux bleus
Pourquoi que je vis
Parce que c’est joli.”
Boris Vian[Por qué vivo …]
“Por qué vivo
Por qué vivo
Por la pierna ámbar
De una mujer rubia
Apoyada en la pared
A pleno sol
Por la vela redonda
De un barco picudo del puerto
Por la sombra de los estores
El café helado
Que se bebe en un vaso de tubo
Por tocar la arena
Ver el fondo del agua
Que se vuelve tan azul
Que baja tan abajo
Con los peces
Los tranquilos peces
Pacen en el fondo
Vuelan por encima
De las algas cabellos
Como pájaros lentos
Como pájaros azules
Por qué vivo
Porque es bonito.”
“Verso libre, verso libre,
líbrate mejor del verso
cuando te esclavice”.
Antonio Machado