Víctor
Fotografía
Recopilación de las entradas en las que hablo de fotografía
Francesc
grafia
Sempre em
pregunten
per què.
De jove
el dit no
parava.
Vaig canviar
el dit per
l’ull gris
i només
el silenci
brotxava.
Quan ara ull
i cor són un
hi torno
mira per on
sense el cor
no podria
i quan
el meu pols
bategui l’aire
ai!, el perquè
potser hauré
respost.
tardor
entre castanyes
i boniatos;
poema.
ànima
Sóc ànima grisa
que recorro
platja llarga
a un costat infinit,
a l’altre
infranquejable penya-segat
les darreres petjades veuré,
abans que l’ona se m’emporti
mar endins.
Tierra
Tierra que habitamos
corazón dañado.
Ola y nube resguardan
horizontes marchitados.
Lluís Ribes i Portillo
Tarda d’estiu
Tarda d’estiu
Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.
La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.
Sents la vida com és?
Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.
Lluís Ribes i Portillo
Abrazo
Abrazo negra ciudad
como sol del alba
para iluminar ventana
de blanca esperanza.
Lluís Ribes i Portillo
L’esperança
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo
(Esperança 16 d’octubre 2014.)
Exercici III (revisió)
Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.
Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:
A l’ocàs gaudeix de
tota bellesa
quan l’esperança
sigui passió
però no t’oblidis de
la vellesa
si vols veure més enllà
l’horitzó.
Lluís Ribes i Portillo
Exercici IV
(exercici IV)
Estic a l’ordinador
i només sento soroll
les paraules s’amaguen darrere els pensaments
pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res
a dir i el dia es fa de nit.
Tecles
sense criteri
quan la lluna diu adéu
mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.
Somiar és poesia
però sense ser-ho
omplint-me de tristor
quan m’aixeco
al matí
.
Lluís Ribes i Portillo
Exercici I
(exercici I)
Amunt la muntanya
una margarida
música fa.
Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.
Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.
Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.
Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.
Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.
Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.
fa fred
Lluís Ribes i Portillo
Consell
[…]
Mets des fleurs
Et quelques baisers
Tendrement posés
Sur ses lèvres
Mets des notes
En joli bouquet
Et puis chante-les
Dans ton coeur.
[…]
“Conséils À Un Ami” – Boris Vian
“[…]
Pon flores
Y algunos besos
Suavemente posados
En sus labios
Pon notas
En bonito ramo
Y luego cántalas
En tu corazón.
[…]”
“Consejos a un amigo” – Boris Vian
Por qué vivo…
[Pourquoi que je vis…]
“Pourquoi que je vis
Pourquoi que je vis
Pour la jambe jaune
D’une femme blonde
Appuyée au mur
Sous le plein soleil
Pour la voile ronde
D’un pointu du port
Pour l’ombre des stores
Le café glacé
Qu’on boit dans un tube
Pour toucher le sable
Voir le fond de l’eau
Qui devient si bleu
Qui descend si bas
Avec les poissons
Les calmes poissons
Ils paissent le fond
Volent au-dessus
Des algues cheveux
Comme zoizeaux lents
Comme zoizeaux bleus
Pourquoi que je vis
Parce que c’est joli.”
Boris Vian[Por qué vivo …]
“Por qué vivo
Por qué vivo
Por la pierna ámbar
De una mujer rubia
Apoyada en la pared
A pleno sol
Por la vela redonda
De un barco picudo del puerto
Por la sombra de los estores
El café helado
Que se bebe en un vaso de tubo
Por tocar la arena
Ver el fondo del agua
Que se vuelve tan azul
Que baja tan abajo
Con los peces
Los tranquilos peces
Pacen en el fondo
Vuelan por encima
De las algas cabellos
Como pájaros lentos
Como pájaros azules
Por qué vivo
Porque es bonito.”
Rimas
“Verso libre, verso libre,
líbrate mejor del verso
cuando te esclavice”.
Antonio Machado
Mar de cotó
Seus al cantó,
vols saber de mi,
vull saber de tu,
no sé pas perquè.
Si sabem que ens estimem
què volem més per estimar-nos?
La nit del destí
la mar de cotó.
Carta a Potos
 |
| “Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc) |
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
De viure!
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
Esperança
|
|
|
“No sóc més que nostàlgia
al fons del meu ésser fosc.
Reflecteixo constantment somnis
d’allò que mai seré.
No puc ser transparent,
només tenir esperança
per deixar de ser bassa
i tornar a ser riu.”
Esperança
