Menorca Talaiòtica


 

Us deixo a sobre un passis de fotografia que és un recull de les fotos entregades a l’organització de Menorca A La Vista edició V: La Menorca Talaiòtica.

Fa uns mesos enrera vaig participar-hi a aquesta activitat de fotografia a Menorca on vàrem fer un treball fotogràfic al voltant de la prehistòria de l’illa  i la gran quantitat de construccions d’aquella època que existeixen encara, època coneguda com a l’època talaiòtica en honor a una de les seves construccions principals: el talaiot.

Si voleu saber més sobre aquesta època, o sou uns amants de l’illa, us recomano la guia “Menorca talayótica – La prehistoria de la isla” d’edicions Triangle Postals així com visitar la web oficial per la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial.

Salut,

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Tarda d’estiu

Tarda_d_estiu_Lluis_Ribes_i_Portillo
Tarda d’estiu – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Tarda d’estiu

Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.

La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.

Sents la vida com és?

Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

L’esperança

Esperanc-CC-A7a_Lluis_Ribes_Portillo-2B-1-2Bde-2B1-
L’esperança – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Esperança

Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.

Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent

però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.

Lluís Ribes i Portillo

(Esperança  16 d’octubre 2014.)
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici III (revisió)

Exercici_3
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.

Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:


A l’ocàs gaudeix de

‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­tota bellesa
quan l’esperança
‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­sigui passió
però no t’oblidis de
‌ ‌  ‌  ‌  ­  ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­la vellesa
si vols veure més enllà
‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­l’horitzó.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici IV

Exercici_4_Lluis_Ribes_i_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici IV)

Estic a l’ordinador

i només sento soroll

les paraules s’amaguen darrere els pensaments

 

pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res

a dir i el dia es fa de nit.

 

Tecles

sense criteri

quan la lluna diu adéu

mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.

 

Somiar és poesia

però sense ser-ho

omplint-me de tristor

quan m’aixeco

al matí

.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici I

exercici_1_Lluis_Ribes_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici I)

Amunt la muntanya
una margarida
música fa.

Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.

Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.

Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.

Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.

Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.

Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.

fa fred

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Consell

Consell
“Consell” – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

[…]

Mets des fleurs

Et quelques baisers

Tendrement posés

Sur ses lèvres

Mets des notes

En joli bouquet

Et puis chante-les

Dans ton coeur.

[…]

“Conséils À Un Ami”Boris Vian

“[…]

Pon flores

Y algunos besos

Suavemente posados

En sus labios

Pon notas

En bonito ramo

Y luego cántalas

En tu corazón.

[…]”

“Consejos a un amigo”Boris Vian

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Por qué vivo…

Ll_Lluis_Ribes_Portillo
“Ll” – Lluís Ribes i Portillo (cc)

[Pourquoi que je vis…]

“Pourquoi que je vis
Pourquoi que je vis
Pour la jambe jaune
D’une femme blonde
Appuyée au mur
Sous le plein soleil
Pour la voile ronde
D’un pointu du port
Pour l’ombre des stores
Le café glacé
Qu’on boit dans un tube
Pour toucher le sable
Voir le fond de l’eau
Qui devient si bleu
Qui descend si bas
Avec les poissons
Les calmes poissons
Ils paissent le fond
Volent au-dessus
Des algues cheveux
Comme zoizeaux lents
Comme zoizeaux bleus
Pourquoi que je vis
Parce que c’est joli.”
Boris Vian

[Por qué vivo …]

“Por qué vivo
Por qué vivo
Por la pierna ámbar
De una mujer rubia
Apoyada en la pared
A pleno sol
Por la vela redonda
De un barco picudo del puerto
Por la sombra de los estores
El café helado
Que se bebe en un vaso de tubo
Por tocar la arena
Ver el fondo del agua
Que se vuelve tan azul
Que baja tan abajo
Con los peces
Los tranquilos peces
Pacen en el fondo
Vuelan por encima
De las algas cabellos
Como pájaros lentos
Como pájaros azules
Por qué vivo
Porque es bonito.”

Boris Vian

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest