Arxius de dos - Lluís Ribes i Portillo

Singularitats

lluisribes — Thu, 05 Mar 2020 06:59:19 +0000

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.
– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.
I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Singularitats ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Joncar amb Rambles

lluisribes — Tue, 18 Feb 2020 23:08:01 +0000

Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Joncar amb Rambles ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Taula de fusta

lluisribes — Tue, 13 Mar 2018 21:54:27 +0000

Taula de fusta
El tovalló de paper jeu a la taula de fusta
una cantonada doblega a l’interior
amb un angle recte i apareix el triangle.
El parell de bastonets jeu a la taula de fusta
protegits pel triangle ensenyen les seves puntes
mentre per sota s’aferren amb fermesa.
La mirada comuna jeu a la taula de fusta
arrupits tots dos a dintre una cambra anhelada
a punt de satisfer el nostre apetit.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Taula de fusta ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Cala Canyelles

lluisribes — Sun, 25 Feb 2018 13:52:42 +0000

Cala Canyelles
M’alço en dissabte de febrer
sentint les guitzades d’hivern
sóc cos de carbó matiner
llevant del finestró el pestell.
Clamo el primer vers – Bon dia pèlag!
Refredes encara la terra? –
De sobte, uns passos per darrera
abandonant les dues empenyes
pugen amunt la meva esquena
duent la xardor que em penetra.
Avui dissabte de febrer
som brases tots dos del recer
l’atiador ens torna als refrecs
abans la canalla desperti.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Cala Canyelles ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Hi tornem?

lluisribes — Tue, 05 Dec 2017 21:22:59 +0000

Hi tornem?

Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’estiren fent nus.
Els dos costats del cordó
juguen sobre la sabata.
Cenyits, s’estiren fent llaç
L’estima a caminar junts;
si el tibes per un costat
s’esfuma al llit del record.
Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’arrufen tots dos.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Hi tornem? ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Ter

lluisribes — Thu, 06 Apr 2017 22:02:56 +0000

Ter
Tu antic que t’estampes a la frontera on poeta escriu els últims versos de tot plegat. Tu que portes aigües d’altres i ja arribes a la calma morta, existeix tot un camí fins al teu començ per saber del teu perquè. I estirant d’estaca, l’excursió comença entre camps, turonets, poblets i castells que vigilen passes alhora que el teu cos generós com grossa del barri és plata sota núvols que sostenen cels. Quanta experiència arrossegues.
I d’aquest cel la llum es desprén del dia als barris de ciutat i prop de freàtica humitat flameja la passió sobre cementiris d’amants. Serà l’amor tot amagatall de la mort? Potser és pregunta primerenca quan en aquestes alçades tu, més viu que mai, tens tanta força com cent mil cavalls per moure extenses jornades transformadores d’energia a capital lluny de les butxaques dels bracers.
Però aquesta força és retinguda per una de més titànica si cal; tres gegants que les dinasties més antigues fosques i masòniques aixecaren com catxalots que emergeixen cap atzur entre congostes terres per retenir-te, convertir-te en esclau de Demèter. I Només quan aquests formigons cetacis expiren, t’alliberes en un orgasme d’escuma somni de bandoler per deixar de ser pirata fantasma a les llongues serres.
La follia s’estableix al seny com boira que emergeix de les cendres on alosa és la barca de Caront navegant entre aigües grises. Tan sols llum d’un far de versos blaus desvesteix bruma i apareix plana amagada, plana del romàntic, dels estels estelats i paraules vives que ressonen al fons dels cims d’aquest teatre per on transcorres tortuós avui color xocolata. És un regne on es forjà sota metall de primera alba i quatre raigs de sang un sentit lluny de mitja lluna i més enllà del descans de l’heroi tu continues al costat del vestigi; paral·leles fèrriques a punt de fuga portadores de pedra negra.
Les urbs deixen d’existir i arrels dels boscos on cucs que habitaran la pols de l’origen engrapen camí, perdent-te sense alè als pregons de la fondalada, mentre fullatge construeix un call entre les seves branques poblades de rosada que ofeguen raó. Dos sobtats corsers apareixen; el blanc i el negre. Quin color triar? Pírrica decisió! la partida sempre té el mateix final, escac i mat.
Orèades del bosc enfurismen i lluny d’elles vessant abaix se’t retroba, ara ja cristal·lí sense ganyada de civilització i deixant les darreres set cases t’enfiles per estret de pics on rau gèlid repte pagà. Ets prim, pur i verge saltant amb goig entre llosa i llosa. A darrera vall d’aquell indret, atracció invernal dels mortals, la calma morta es contempla lluny i per un forat de la marrana emergeixes. Per què? Del fons de les foscors més profundes a sota de l’infern una veu respon: Perquè broti el poema.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Ter ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Destins

lluisribes — Mon, 13 Jun 2016 21:12:56 +0000

La nit és lleu. Els dos amants s’han adormit.
Té dos presents l’Amor dintre la mà discreta.
¿A qui darà l’enyor?¿A qui l’oblit?

Destins – Josep Carner

L'entrada Destins ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.