L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Tartous ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.