Et dono raó en que hi ha un prejudici en el meu article al voltant que potser aquesta persona és molt bona gestionant equips (encara que pugui necessitar un aprenentatge inicial), i que per tant seria un error no promocionar-la a un càrrec de direcció.

Però per què esperar a que lideri per ser un bon mestre?. Si hi ha un equip, per què el millor del l’equip no pot també ser ja un mestre dels seus companys? L’equip no evoluciona, creix. No em d’esperar a que sigui major d’edat per passar a unaltre etapa, constantment està creixent.

El fet d’aprendre a la feina em fa arribar a un problema que crec que petim cada cop més: abans el director o “jefe” potser era el teu mestre/mentor perquè les fonts d’aprenentatge eren escases i per tant només podies aprendre d’ell. Però avui en dia, amb tanta informació al teu abast pot ser més enrequidor aprendre de moltes altres fonts. I aquesta pot ser la feina del “jefe” d’avui en dia, de guiar-te en les fonts que has de beure. Però la qüestió és he vist varis cops i que hi han molts jefes que no fan ni de mestres (a lo clàssic) ni de guies i amb l’excusa que hi han moltes fonts per aprendre, no treballen en guiar-te correctament.