Víctor

Sense Cicatriu

Avui tocava ser sol davant del mar

Ferida que no tanca.
No tallo cap branca
de l’arbre de l’amor.
Qui estima no pensa
què vol dir aquest mot.

Ferida que no tanca,
carícia que manca
en un moment de mort.
Qui estima somia
què pot ser aquest sot.

Ferida que no tanca,
natura que no és franca.
La boca es menja el cor.
Qui estima sospita
què agrirà aquest llot.

De mot a sot.
De sot a llot.
De llot a mot.

Dia 1

Víctor Obiols
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

De cara a la mare de Déu d’agost 2017

eriste_gran_lluis_ribes_portillo
Gran Ariste – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Demà la Mare

celebra el Sant.

Avui hi som

per saber-nos tots germans

sense fronteres de generació o llinatge.

Ara, avui i demà, desig i sort.

I anem!

Anem enllà amb somrís;

que ens acompanyi una alegria fonda,

per tot el que és viscut

i el que és donat.

Que és molt i bo,

i és prou, malgrat ser sempre afany

– que deia el poeta.

El camí fet, allò trobat,

i els éssers que a l’encontre ens han vingut,

per compartir llocs i moments,

dies i nits,

llum i més llum.

Danses i cants i vents i quietud.

La música incessant de les esferes,

el solc dún sentiment inexhaurible:

Gratitud.

Víctor Obiols, 14 d’agost de 2017

Gràcies per la teva genorisitat per dedicar-me’l

FacebookTwitterGoogle+Pinterest