Tartous

tartus_Lluis_Ribes_i_Portillo
sense titol  – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

 

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

 

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

 

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

L’esperança

Esperanc-CC-A7a_Lluis_Ribes_Portillo-2B-1-2Bde-2B1-
L’esperança – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Esperança

Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.

Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent

però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.

Lluís Ribes i Portillo

(Esperança  16 d’octubre 2014.)
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici IV

Exercici_4_Lluis_Ribes_i_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici IV)

Estic a l’ordinador

i només sento soroll

les paraules s’amaguen darrere els pensaments

 

pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res

a dir i el dia es fa de nit.

 

Tecles

sense criteri

quan la lluna diu adéu

mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.

 

Somiar és poesia

però sense ser-ho

omplint-me de tristor

quan m’aixeco

al matí

.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Amor, portaves al món…

amor_Lluis_Ribes_Portillo
“Amor” – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

“Amor, portaves al món
set mil set-cents seixanta-cinc
dies, en cloure’s la nit
que em vas cridar del teu racó,
veu que s’havia compadit
i em rebies, cos bondadós.
Quin joc perdut, quin rodar
fins a trencar un brancam fosc.
Set mil set-cents seixanta-cinc
dies, abans no vaig trobar
on te havies arraulit,
amor, per créixer lluny de mi.”

Gabriel Ferrater

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Arbre Curruta

 

“Arbre Curruta”
“Continua arbre cap amunt

en aquest hivern tant caparrut,

que les fulles han caigut

sobre el poeta ja difunt.
Però no oblidis mirar cap avall,
perquè aviat,


del teu fruit tant apreciat

la primavera tornarà a fer un ball.”

      Abre Curruta
FacebookTwitterGoogle+Pinterest