Estat d’alarma

On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.

(Pan troglodytes)

      Estat d'alarma

Lluís Ribes i Portillo