Tarda d’estiu

Tarda_d_estiu_Lluis_Ribes_i_Portillo
Tarda d’estiu – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Tarda d’estiu

Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.

La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.

Sents la vida com és?

Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

L’esperança

Esperanc-CC-A7a_Lluis_Ribes_Portillo-2B-1-2Bde-2B1-
L’esperança – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Esperança

Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.

Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent

però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.

Lluís Ribes i Portillo

(Esperança  16 d’octubre 2014.)
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici III (revisió)

Exercici_3
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.

Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:


A l’ocàs gaudeix de

‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­tota bellesa
quan l’esperança
‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­sigui passió
però no t’oblidis de
‌ ‌  ‌  ‌  ­  ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­la vellesa
si vols veure més enllà
‌  ‌  ‌  ­‌   ‌  ‌  ‌  ‌  ‌  ­l’horitzó.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici IV

Exercici_4_Lluis_Ribes_i_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici IV)

Estic a l’ordinador

i només sento soroll

les paraules s’amaguen darrere els pensaments

 

pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res

a dir i el dia es fa de nit.

 

Tecles

sense criteri

quan la lluna diu adéu

mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.

 

Somiar és poesia

però sense ser-ho

omplint-me de tristor

quan m’aixeco

al matí

.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici I

exercici_1_Lluis_Ribes_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici I)

Amunt la muntanya
una margarida
música fa.

Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.

Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.

Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.

Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.

Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.

Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.

fa fred

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Arbre Curruta

 

“Arbre Curruta”
“Continua arbre cap amunt

en aquest hivern tant caparrut,

que les fulles han caigut

sobre el poeta ja difunt.
Però no oblidis mirar cap avall,
perquè aviat,


del teu fruit tant apreciat

la primavera tornarà a fer un ball.”

      Abre Curruta
FacebookTwitterGoogle+Pinterest