Vida és lluna sense sol

Vida és lluna sense sol
un sol que no té matí
un rellotge sense l’hora
ombra que no pot dormir
sobre l’andana esgotada
parada de Rodalies
on el tren no arribarà
i l’humà sense destí
contemplant la via morta
perd trajecte al paradís.
Vida és corrent sense llum
la llum que no té París
petons sense llavis ni pell
i cor que fa buit al pit
com el sexe solitari
de l’alumne sense rima
que no guarda cap silenci
als versos sense sentit
amb cap oient disposat
a sentir-ho al bar Pastís.
Vida és un mar sense onades
onades sense morir
a les platges ensucrades
dels vents que no despentinen
els núvols absents del cel
que ploren mesquí verí
d’aquell record amagat
al fons d’un blanc passadís
on vas tancar ulls i cor
i deixares de patir.
Vida és la cerca constant
una cerca del judici
que des de la teva absència
mai no ha tornat a existir.

      Vida és lluna sense sol

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Assegut a la barra

Mai veuràs noia
sola al bar de la nit.
Només vestigi.

      Assegut a la barra

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Diari

Bilbao, emprenc camí
Rambles, torrent d’ànimes capficades
Granada, dolç llamí
Àvila, camarades.
Aquest va ser el meu diari: Pujades

      Diari

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Violència masclista

Violència masclista

S’ignora com la llum ambre
orfandat dintre el semàfor
la recambra del projectil perdut.

S’executa com fa el lladre
de guant blanc, tot impol·lut
que roba diamant sense alçar l’urna.

S’esventa com el narcòtic
viatger silenciós
clandestí a prop de les nostres corbates.

La raó no entra a l’home irraonable;
després de l’ambre arriba sempre el roig.

      Violència masclista

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Caral·luma creixenera

Oh, caral·luma que florejarà
sobre tremors d’afermadora ensuma
la primavera que s’enfonsarà
a l’ombra balma on la vida s’esfuma.
Vil buida-sacs, per quan faràs singlar
lluny les llavors dels gorgs pels rius d’escuma?
Terra promesa! planell sense dol
a l’horitzó amagatall de l’atol.

Però no hi ha acollença a la terra nova
tan sols deshonres com grans al desert
oblit origen de fonoll i bova.
Llavor forana jeus al descobert
deler de nit dintre la humida alcova:
plantar principi sota fang incert.
Flor caral·luma creixenera al sol
que a l´horitzó portaràs el consol.

      Caral·luma creixenera

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Dalla

Dalla

M’has dut gelor
llevant darrera fulla.
Avui recordo
l’oblit de la jaqueta
al pati de l’escola.

      Dalla
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Entre parades

Entre parades

Fantasma elèctric pren metàl·lic cos
singlant pels cables sense fi de coure
irromp motors, servents humils, per moure
el tren damunt el ferro fred lliscós.

S’agita al seu trajecte sinuós
comunicant parades per on cloure
ànimes fosques, grises, per concloure
desplaçament de física veloç.

Porta tancada. El trànsit és fugaç.
El viatger amb dades connectades
inhibidor humà més que eficaç!

Però creuant galvàniques mirades,
enamorats transformen desenllaç:
el magma trenca trens entre parades.

      Entre parades
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Albada

albada_lluis_ribes_i_portillo
Albada – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Vespres sense parents
viaducte amb mirades
els amants erigeixen,
retrobament de llavis
com fidels camarades,
fins a l’alba.

Les mitgeres emparen
aparellada física,
constant centrifugat
desvesteix la mentida
cosint l’únic abric,
fins a l’alba.

Cremen les realitats
sobre l’avinentesa
mancada de tornada,
atapeïda de pler.
Silencis en estèreo,
fins a l’alba.

Claror bugadera
romp l’abric de calor.
Pel desguàs plouen cendres
i col·lapsen els ponts
damunt trista metròpolis.
És l’alba.

      albada
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Records

finestra_San_Telmo_Lluis_Ribes_Portillo
Finestra Sant Telmo – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Records

 

Ahir erets una mar d’estels‐records.
Entre la llum de cada recordança
teixies històries amb perseverança,
barcaroles amb harmònics acords.

 

Avui, rocs calcaris formen fiords
amagant una malaltia que avança
als passos d’una amarga i negra dansa
metamorfosis dels estels en bords.

 

No hi ha llum. El temps i l’espai et confonen.
El teu xarot ja no pot retenir
les teves històries que t’abandonen.

 

Però serà torxa al meu univers
l’estel‐record que llumenejarà
l’endemà, maror del teu darrer vers.

 

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Tartous

tartus_Lluis_Ribes_i_Portillo
sense titol  – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

 

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

 

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

 

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest