Violència masclista

Violència masclista

S’ignora com la llum ambre
orfandat dintre el semàfor
la recambra del projectil perdut.

S’executa com fa el lladre
de guant blanc, tot impol·lut
que roba diamant sense alçar l’urna.

S’esventa com el narcòtic
viatger silenciós
clandestí a prop de les nostres corbates.

La raó no entra a l’home irraonable;
després de l’ambre arriba sempre el roig.

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Caral·luma creixenera

Oh, caral·luma que florejarà
sobre tremors d’afermadora ensuma
la primavera que s’enfonsarà
a l’ombra balma on la vida s’esfuma.
Vil buida-sacs, per quan faràs singlar
lluny les llavors dels gorgs pels rius d’escuma?
Terra promesa! planell sense dol
a l’horitzó amagatall de l’atol.

Però no hi ha acollença a la terra nova
tan sols deshonres com grans al desert
oblit origen de fonoll i bova.
Llavor forana jeus al descobert
deler de nit dintre la humida alcova:
plantar principi sota fang incert.
Flor caral·luma creixenera al sol
que a l´horitzó portaràs el consol.

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Entre parades

Entre parades

Fantasma elèctric pren metàl·lic cos
singlant pels cables sense fi de coure
irromp motors, servents humils, per moure
el tren damunt el ferro fred lliscós.

S’agita al seu trajecte sinuós
comunicant parades per on cloure
ànimes fosques, grises, per concloure
desplaçament de física veloç.

Porta tancada. El trànsit és fugaç.
El viatger amb dades connectades
inhibidor humà més que eficaç!

Però creuant galvàniques mirades,
enamorats transformen desenllaç:
el magma trenca trens entre parades.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Albada

albada_lluis_ribes_i_portillo
Albada – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Vespres sense parents
viaducte amb mirades
els amants erigeixen,
retrobament de llavis
com fidels camarades,
fins a l’alba.

Les mitgeres emparen
aparellada física,
constant centrifugat
desvesteix la mentida
cosint l’únic abric,
fins a l’alba.

Cremen les realitats
sobre l’avinentesa
mancada de tornada,
atapeïda de pler.
Silencis en estèreo,
fins a l’alba.

Claror bugadera
romp l’abric de calor.
Pel desguàs plouen cendres
i col·lapsen els ponts
damunt trista metròpolis.
És l’alba.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Records

finestra_San_Telmo_Lluis_Ribes_Portillo
Finestra Sant Telmo – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Records

 

Ahir erets una mar d’estels‐records.
Entre la llum de cada recordança
teixies històries amb perseverança,
barcaroles amb harmònics acords.

 

Avui, rocs calcaris formen fiords
amagant una malaltia que avança
als passos d’una amarga i negra dansa
metamorfosis dels estels en bords.

 

No hi ha llum. El temps i l’espai et confonen.
El teu xarot ja no pot retenir
les teves històries que t’abandonen.

 

Però serà torxa al meu univers
l’estel‐record que llumenejarà
l’endemà, maror del teu darrer vers.

 

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Tartous

tartus_Lluis_Ribes_i_Portillo
sense titol  – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

 

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

 

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

 

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest