Oh Gat!

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser astral?

Quins urbans i pregons cels
Van encendre els teus anhels?
I esprit que abdicà del floc
I la mà que arrapà el foc?

Quina esquena, i quin amor
Trenà tendons del teu cor?
I als teus primerencs batecs,
Quins braus dits? Quins peus rebecs?

La farga del teu cervell?
La cadena i el martell?
Quin bloc d’acer? Quina por
D’autor creà tal temor?

Quan els estels travessaven
El cel i l’humitejaven,
Ell veient l’obra gojà?
Del famós tigre ets germà?

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser brutal?

      Oh Gat!

Adaptació del poema The Tyger de W. Blake – Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

L’arbre de Nadal

L’arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Llum del dia

Sortit del cau matern vas
enlluernar pell tangible
física fotosensible
constant cuirassa al meu pas.
Pigues i taques al ras
sots del cranc de negra closca
amb qui ara fumeges llosca,
fiords de la melangia.
Ombra de la nit, quin dia
deixaràs la cambra fosca?

      Llum del dia
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

XLVI

Todo río vuelve
                    a su cauce
                             y el polvo a la tierra.

No es hacia lo alto
             que se despliegan las alas:
                           volar se vuela
                                          en las honduras
                                                            que las raíces cavaron.

XLVI – Hugo Mújica

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici IV

Exercici_4_Lluis_Ribes_i_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici IV)

Estic a l’ordinador

i només sento soroll

les paraules s’amaguen darrere els pensaments

 

pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res

a dir i el dia es fa de nit.

 

Tecles

sense criteri

quan la lluna diu adéu

mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.

 

Somiar és poesia

però sense ser-ho

omplint-me de tristor

quan m’aixeco

al matí

.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici I

exercici_1_Lluis_Ribes_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici I)

Amunt la muntanya
una margarida
música fa.

Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.

Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.

Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.

Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.

Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.

Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.

fa fred

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest