L’arbre de Nadal

L’arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

XLVI

Todo río vuelve
                    a su cauce
                             y el polvo a la tierra.

No es hacia lo alto
             que se despliegan las alas:
                           volar se vuela
                                          en las honduras
                                                            que las raíces cavaron.

XLVI – Hugo Mújica

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici IV

Exercici_4_Lluis_Ribes_i_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici IV)

Estic a l’ordinador

i només sento soroll

les paraules s’amaguen darrere els pensaments

 

pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res

a dir i el dia es fa de nit.

 

Tecles

sense criteri

quan la lluna diu adéu

mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.

 

Somiar és poesia

però sense ser-ho

omplint-me de tristor

quan m’aixeco

al matí

.

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Exercici I

exercici_1_Lluis_Ribes_Portillo
(sense títol) – Lluís Ribes i Portillo (cc)

(exercici I)

Amunt la muntanya
una margarida
música fa.

Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.

Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.

Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.

Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.

Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.

Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.

fa fred

Lluís Ribes i Portillo

 

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest