Singularitats

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.

– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.

I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

      Singularitats

 

Lluís Ribes i Portillo

22:13

A l’autobús de llarg recorregut
arribes al destí que ha jurat silenci.
Lluny del teu carnet d’identitat,
t’emmanilles amb unes gotes de perfum
per ingressar a la cel·la de l’amant.

      22:13

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Allegro non molto

La capsa de música
­es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.

      Allegro non molto

 

Lluís Ribes i Portillo

Joncar amb Rambles

Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.

      Juncar amb Rambles

Lluís Ribes i Portillo

Notícies falses

Les persones es perden a les muntanyes
però sentint el rum-rum de les seves veus
a l’abisme del bosc ancià hi penetra,
un cop més, l’esclat fosc sobre la verge molsa.

      Notícies Falses

Lluís Ribes i Portillo (versió d’un poema de Wang Wei)

 

Qüestions temporals

Fer temps no és guanyar-ne:
no tens més a la butxaca
per més que en facis. De fet,
és un forat al pantaló
per on cau i es perd a l’herba alta.
Després serà l’hora de desfer el temps
i et preguntaràs què s’ha fet d’ell.

      Qüestions Temporals

Lluís Ribes i Portillo

Les males jugades

Quan els reis d’orient
perden la màgia.
Quan el primer amor arriba
per no ser l’últim.
Quan els nens apareixen
i el temps s’amaga…
i torna quan ja no tens forces.
Quan els xiprers ara et saluden
amb un fins aviat.
Quan el darrer company de viatge
et guarda el teu visat a la butxaca.
Quan els versos no pots ficar-los
en un gobelet i tornar a tirar.

      Les males jugades

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

La mort d’un estimat

La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.

      La mort d'un estimat

 

Lluís Ribes i Portillo