Collage

“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,”
“D’aquesta voluntat tan obstinada de fracàs”
“La mort t’ha fet escac i mat sense retop”
“Hem assistit al funeral del nostre amor.”
“Mireu quina hora ens enreixa el paisatge!”
“Des d’aquesta aspra solitud et penso.”
“l’art d’una rítmica subtil”
“Fatigat de tanta espera”
“Dins la nit, els meus anys”
“La cortina crema”
“Amb fils d’oblit”
“Ara”

      Collage

Lluís Ribes i Portillo

1. Elegies de Bierville – Carles Riba 2. La Nosa – Marc Romera 3. Desglaç – Maria-Mercé Marçal 4. Dret al miracle – Víctor Obiols 5. Escarsers – Maria-Mercé Marçal 6. Llibre d’absències – Miquel Martí i Pol 7. Demà no és mai – Francesc Garriga 8. Vacances pagades – Pere Quart 9. (llibre sense acabar) – Carles Riba 10. Cau de llunes – Maria-Mercé Marçal  11. Raó del cos Maria-Mercé Marçal 12. Subllum – Màrius Sampere

Festa fi de curs

Tímida nit blanca,
la foscor et fa ullets.
Balleu, les due juntes!

      Festa fi de curs

Lluís Ribes i Portillo

L’ascensor

Quan pugem junts s’encenen dos pisos.
Però ara només n’hi ha un d’encès,
i no sé si és perquè estem despistats
o ja no som veïns.

      L'ascensor

Lluís Ribes i Portillo

Idees

Vols ser un crack a la cuina
i res, un plat dolent.
Vols compondre una cançó
i res, un arranjament dolent.
Vols fer un joc de màgia
i res, un truc dolent.
Vols ser el més graciós
i res, un acudit dolent.
Vols ser un conqueridor
i res, un amor dolent.
Vols ser tu al mirall
i res, només una cara dolenta.

      Idees

Lluís Ribes i Portillo

Una vida

L’alba es fica al llit
per primer cop bat l’arna
i la llàgrima de Job somriu.
Els núvols passejen el blanc
l’ou es deposita al sòcol
les hores del dia rondinen.
Pels terrats el vent miola
el cuc no deixa de menjar
l’escombra s’ho mira.
El somni s’apropa
s’emmuralla la nimfa
es despulla la nit.

      Una vida

Lluís Ribes i Portillo

La fugida a Egipte

Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.

      La fugida a Egipte

Lluís Ribes i Portillo

Ombres

“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”

Providència – Màrius Sampere

 

Ombres

Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?

Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.

I el sol continua al seu lloc.

      Ombres

Lluís Ribes i Portillo

Estat d’alarma

On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.

(Pan troglodytes)

      Estat d'alarma

Lluís Ribes i Portillo

Singularitats

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.

– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.

I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

      Singularitats

 

Lluís Ribes i Portillo

22:13

A l’autobús de llarg recorregut
arribes al destí que ha jurat silenci.
Lluny del teu carnet d’identitat,
t’emmanilles amb unes gotes de perfum
per ingressar a la cel·la de l’amant.

      22:13

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Allegro non molto

La capsa de música
­es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.

      Allegro non molto

 

Lluís Ribes i Portillo

Joncar amb Rambles

Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.

      Juncar amb Rambles

Lluís Ribes i Portillo

Notícies falses

Les persones es perden a les muntanyes
però sentint el rum-rum de les seves veus
a l’abisme del bosc ancià hi penetra,
un cop més, l’esclat fosc sobre la verge molsa.

      Notícies Falses

Lluís Ribes i Portillo (versió d’un poema de Wang Wei)

 

Qüestions temporals

Fer temps no és guanyar-ne:
no tens més a la butxaca
per més que en facis. De fet,
és un forat al pantaló
per on cau i es perd a l’herba alta.
Després serà l’hora de desfer el temps
i et preguntaràs què s’ha fet d’ell.

      Qüestions Temporals

Lluís Ribes i Portillo

Les males jugades

Quan els reis d’orient
perden la màgia.
Quan el primer amor arriba
per no ser l’últim.
Quan els nens apareixen
i el temps s’amaga…
i torna quan ja no tens forces.
Quan els xiprers ara et saluden
amb un fins aviat.
Quan el darrer company de viatge
et guarda el teu visat a la butxaca.
Quan els versos no pots ficar-los
en un gobelet i tornar a tirar.

      Les males jugades

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

La mort d’un estimat

La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.

      La mort d'un estimat

 

Lluís Ribes i Portillo