Les males jugades

Quan els reis d’orient
perden la màgia.
Quan el primer amor arriba
per no ser l’últim.
Quan els nens apareixen
i el temps s’amaga…
i torna quan ja no tens forces.
Quan els xiprers ara et saluden
amb un fins aviat.
Quan el darrer company de viatge
et guarda el teu visat a la butxaca.
Quan els versos no pots ficar-los
en un gobelet i tornar a tirar.

Lluís Ribes i Portillo

Com ha anat el dia?

– Com ha anat el dia?
– Bé
– Ha anat bé?
– Sí, ha anat bé
– Sí a mi també, tot bé?
– Sí
– Ah val, bona nit
– Bona nit

– Però estàs bé?
– … hem de parlar
– Què passa?
– Això no funciona
– El què?
– Lo nostre
– Vaja, també t’ho volia dir
– El què?
– Lo nostre no funciona
– Ah val
– Què fem?
– Deixar-ho estar?
– Segur que és el que volem?
– El què?
– Deixar-ho està
– No ho sé
– Vaja jo tampoc
– Ah val, doncs bona nit
– Bona nit.

Lluís Ribes i Portillo

Ceratina

Ceratina

De dia sóc una closca
que recorre la platja dura.

A un costat el mar,
a l’altre la roca
dels penya-segats.

De nit sóc la tortuga
que s’endinsa al mar.

Alliberat de la terra
em submergeixo a escriure
dels misteris enfonsats.

De dia sóc una closca
que recorre la platja dura,

esperant la nit
que el meu teclat qwerty
escrigui l’abisme.

 

Lluís Ribes i Portillo

MS/DOS

Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.

Lluís Ribes i Portillo

Vull lleteta amb xocolata

Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.

Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.

Lluís Ribes i Portillo

Sóc Jo

Des que vau descobrir el foc
no heu parat d’anomenar-me
per amagar la por,
per justificar la guerra.
No m’heu deixat ni un dia de descans.
I jo us dic:
deixeu-me en pau!
moriu-vos tots
i així podré morir
amb vosaltres.

LLuís Ribes i Portillo

La mort d’Eurídice

La mort d’Eurídice

Boscos de nimfes
rierol dels amants
verí amagat
l’atac ofídic
la barca de Caront.

Ànima desolada
esglaons de versos
baixada a l’infern
pacte del dimoni:
mirada sempre endavant
mai enrere.

De l’esperança subterrània
l’emergència de l’aigua
de l’home incrèdul
la mirada impacient;
i el rierol sec
i el bosc llunyà.

 

Lluís Ribes i Portillo

Sobre el quadre de Turner

El port de Calais mulla encara la tela,
l’oli i la consciència de foscor.
Arriba la barca sobre llengües del mar d’Ulisses,
engolint sota l’escuma les vides
que s’enfonsaren com pedres.
El cel és un cos turmentat de grisos.
Trona en aquells que encara s’aferren
a la fusta surant sobre l’oblit.
En aquest abisme obres un tros de cel
perquè volin els albatros indolents
i dibuixes el darrer traç: una claror a l’horitzó.

Però en realitat, ja fa anys que res es mou a la tela.
William, per què vas pintar un altre paisatge?

Lluís Ribes i Portillo

Brook Green Park

A l’hivern, les jaquetes
protegeixen als nens
perquè juguin als gronxadors
sota el brumir del vent.
També protegeix a l’avi
assegut al banc del parc
escoltant el fred silenci
d’on prové.

      Brook Green Park

Lluís Ribes i Portillo

La set

El dia de feina s’ha acabat
­     el sol s’amaga
mentre m’espero a la parada de bus
    arrossegant la nit
veig passar els vehicles a banda i banda
    sota els meus peus
sense saber quins són els seus destins
    travesso les fronteres
tan sols el vetust de la línia set
    saltant les muntanyes
que s’apropa frec a frec la vorera
    veuré tota la mar
s’atura i obre les portes
    sobrevolant la terra
al trajecte de tornada a casa
    per dormir al teu llit.

      La set
Lluís Ribes i Portillo

Al pati les washingtònies s’eleven al cel…

Al pati les washingtònies s’eleven al cel
sota la seva ombra la tauleta de marbre blanc
conté els vestigis del poeta enllumenat:

La tassa buida del darrer tallat,
el cendrer que recull el cigarro fumat,
les engrunes del petit entrepà,
i els feliços pardalets esmorçant
entre paraules que es mengen el silenci.

      Al pati les washingtònies s'eleven al cel...

Lluís Ribes i Portillo

 

El poema més bonic del món

El poema més bonic del món, encara s’ha d’escriure.
Potser ho farà un algoritme als seus somnis calents,
o un soldat atrinxerat en l’enèsim conflicte.
Podria ser un ésser blau d’un planeta amb quatre llunes
que es pregunta per què apareix en aquestes línies.
Qui sap, potser un Déu ja cansat escrivint les seves
memòries o aquell poeta que una nit volia ballar
i no va trobar parella als versos d’un bolero.

Seran deu dècimes, un sonet italià o anglès?
Una lira que ressona parets, la silva sense
fi, la sextina impossible o un darrer epitafi?
Versos lliures? Prosa retallada pujant l’Olimp?

El poema més bonic del món, potser el poema que
mai arribarem a llegir.

      El poema més bonic del món...

Lluís Ribes i Portillo

Com enrogeix la dolça poma

Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca,
a dalt de tot de la més alta de les branques;
van descuidar-se-la els que feien la collita
no, que no era per descuit, era que no
aconseguien arribar-hi…

Safo de Lesbos

 

Tan sols tu, darrer jornaler,
que no tens cap mena de pressa,
la vas fer caure del pomer
podrint-la bé a sobre la terra
i fent que els joiosos sements
penetrin la foscor incerta.

Al cap i a la fi, ets el temps,
i ja pots treure’t el barret
fins al proper mes de novembre.

      Com enrogeix la dolça poma...
Lluís Ribes i Portillo

A sota la dutxa

A sota la dutxa
no diferencio
les gotes de l’aigua
de les meves llàgrimes.

Però tant se val,
pel mateix desguàs
marxen totes elles.

      A sota la dutxa
Lluís Ribes i Portillo

Has passat com un minut pel rellotge…

Has passat com un minut pel rellotge;
Ara toca esperar tota una altra hora
retrobar-te i no saber si podré
tenir-te més de seixanta segons.

      Has passat com ...
Lluís Ribes i Portillo

Eres mi luna

Eres mi luna,
pero no sé alunizar
en tu desierto.

      Eres mi luna...
Lluís Ribes i Portillo