Collage

“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,”
“D’aquesta voluntat tan obstinada de fracàs”
“La mort t’ha fet escac i mat sense retop”
“Hem assistit al funeral del nostre amor.”
“Mireu quina hora ens enreixa el paisatge!”
“Des d’aquesta aspra solitud et penso.”
“l’art d’una rítmica subtil”
“Fatigat de tanta espera”
“Dins la nit, els meus anys”
“La cortina crema”
“Amb fils d’oblit”
“Ara”

      Collage

Lluís Ribes i Portillo

1. Elegies de Bierville – Carles Riba 2. La Nosa – Marc Romera 3. Desglaç – Maria-Mercé Marçal 4. Dret al miracle – Víctor Obiols 5. Escarsers – Maria-Mercé Marçal 6. Llibre d’absències – Miquel Martí i Pol 7. Demà no és mai – Francesc Garriga 8. Vacances pagades – Pere Quart 9. (llibre sense acabar) – Carles Riba 10. Cau de llunes – Maria-Mercé Marçal  11. Raó del cos Maria-Mercé Marçal 12. Subllum – Màrius Sampere

Festa fi de curs

Tímida nit blanca,
la foscor et fa ullets.
Balleu, les due juntes!

      Festa fi de curs

Lluís Ribes i Portillo

L’ascensor

Quan pugem junts s’encenen dos pisos.
Però ara només n’hi ha un d’encès,
i no sé si és perquè estem despistats
o ja no som veïns.

      L'ascensor

Lluís Ribes i Portillo

Idees

Vols ser un crack a la cuina
i res, un plat dolent.
Vols compondre una cançó
i res, un arranjament dolent.
Vols fer un joc de màgia
i res, un truc dolent.
Vols ser el més graciós
i res, un acudit dolent.
Vols ser un conqueridor
i res, un amor dolent.
Vols ser tu al mirall
i res, només una cara dolenta.

      Idees

Lluís Ribes i Portillo

Una vida

L’alba es fica al llit
per primer cop bat l’arna
i la llàgrima de Job somriu.
Els núvols passejen el blanc
l’ou es deposita al sòcol
les hores del dia rondinen.
Pels terrats el vent miola
el cuc no deixa de menjar
l’escombra s’ho mira.
El somni s’apropa
s’emmuralla la nimfa
es despulla la nit.

      Una vida

Lluís Ribes i Portillo

La fugida a Egipte

Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.

      La fugida a Egipte

Lluís Ribes i Portillo

Ombres

“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”

Providència – Màrius Sampere

 

Ombres

Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?

Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.

I el sol continua al seu lloc.

      Ombres

Lluís Ribes i Portillo

Estat d’alarma

On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.

(Pan troglodytes)

      Estat d'alarma

Lluís Ribes i Portillo

Singularitats

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.

– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.

I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

      Singularitats

 

Lluís Ribes i Portillo

22:13

A l’autobús de llarg recorregut
arribes al destí que ha jurat silenci.
Lluny del teu carnet d’identitat,
t’emmanilles amb unes gotes de perfum
per ingressar a la cel·la de l’amant.

      22:13

Lluís Ribes i Portillo

Allegro non molto

La capsa de música
­es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.

      Allegro non molto

 

Lluís Ribes i Portillo

Joncar amb Rambles

Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.

      Juncar amb Rambles

Lluís Ribes i Portillo

Notícies falses

Les persones es perden a les muntanyes
però sentint el rum-rum de les seves veus
a l’abisme del bosc ancià hi penetra,
un cop més, l’esclat fosc sobre la verge molsa.

      Notícies Falses

Lluís Ribes i Portillo (versió d’un poema de Wang Wei)

 

Qüestions temporals

Fer temps no és guanyar-ne:
no tens més a la butxaca
per més que en facis. De fet,
és un forat al pantaló
per on cau i es perd a l’herba alta.
Després serà l’hora de desfer el temps
i et preguntaràs què s’ha fet d’ell.

      Qüestions Temporals

Lluís Ribes i Portillo

Les males jugades

Quan els reis d’orient
perden la màgia.
Quan el primer amor arriba
per no ser l’últim.
Quan els nens apareixen
i el temps s’amaga…
i torna quan ja no tens forces.
Quan els xiprers ara et saluden
amb un fins aviat.
Quan el darrer company de viatge
et guarda el teu visat a la butxaca.
Quan els versos no pots ficar-los
en un gobelet i tornar a tirar.

      Les males jugades

Lluís Ribes i Portillo

La mort d’un estimat

La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.

      La mort d'un estimat

 

Lluís Ribes i Portillo

Com ha anat el dia?

– Com ha anat el dia?
– Bé
– Ha anat bé?
– Sí, ha anat bé
– Sí a mi també, tot bé?
– Sí
– Ah val, bona nit
– Bona nit

– Però estàs bé?
– … hem de parlar
– Què passa?
– Això no funciona
– El què?
– Lo nostre
– Vaja, també t’ho volia dir
– El què?
– Lo nostre no funciona
– Ah val
– Què fem?
– Deixar-ho estar?
– Segur que és el que volem?
– El què?
– Deixar-ho està
– No ho sé
– Vaja jo tampoc
– Ah val, doncs bona nit
– Bona nit.

      Com ha anat el dia?
Lluís Ribes i Portillo

Ceratina

Ceratina

De dia sóc una closca
que recorre la platja dura.

A un costat el mar,
a l’altre la roca
dels penya-segats.

De nit sóc la tortuga
que s’endinsa al mar.

Alliberat de la terra
em submergeixo a escriure
dels misteris enfonsats.

De dia sóc una closca
que recorre la platja dura,

esperant la nit
que el meu teclat qwerty
escrigui l’abisme.

      Ceratina

Lluís Ribes i Portillo

En el processador…

En el processador,
entre cada cicle de rellotge, no res.
En el nostre cor,
entre cada bateg, silenci.

      En el processador

Lluís Ribes i Portillo

MS/DOS

Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.

      MS/DOS
Lluís Ribes i Portillo

Vull lleteta amb xocolata

Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.

Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.

      Vull lleteta amb xocolata
Lluís Ribes i Portillo

Sóc Jo

Des que vau descobrir el foc
no heu parat d’anomenar-me
per amagar la por,
per justificar la guerra.
No m’heu deixat ni un dia de descans.
I jo us dic:
deixeu-me en pau!
moriu-vos tots
i així podré morir
amb vosaltres.

      Sóc Jo

LLuís Ribes i Portillo

A Kurt Cobain

El nen d’ulls blaus
davant la fi del món.
Colpeix les cordes
i la gàbia buida
l’omple de corbs.

La terra és pols,
el sol no escalfa.

El nen d’ulls blaus
a qui vam robar el món,
un corb va travessar-li el cap.

La terra és pols,
In the sun I feel as one.

      A Kurt Cobain

Lluís Ribes i Portillo

¿Sents aquest riu…

¿Sents aquest riu
que xiuxiujeja entre síl·labes
i salta a cada vers?
¿El veus ara com flueix
pels paisatges dels poemes
i com arriba al delta?
El llibre es tanca,
et menja la mar.

      Sents aquest riu...?

Lluís Ribes i Portillo

Parafrasejant Schopenhauer

El propòsit que té el poeta a l’hora de posar en moviment la nostra fantasia és el de mostrar-nos amb un exemple què és la lluna, què és el sol.

      Parafrasejant Schopenhauer

Lluís Ribes i Portillo