Víctor

Sense Cicatriu

Avui tocava ser sol davant del mar

Ferida que no tanca.
No tallo cap branca
de l’arbre de l’amor.
Qui estima no pensa
què vol dir aquest mot.

Ferida que no tanca,
carícia que manca
en un moment de mort.
Qui estima somia
què pot ser aquest sot.

Ferida que no tanca,
natura que no és franca.
La boca es menja el cor.
Qui estima sospita
què agrirà aquest llot.

De mot a sot.
De sot a llot.
De llot a mot.

Dia 1

Víctor Obiols

Canto a la nube

peluqueria_lluis_ribes_i_portillo
Peluquería – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Canto a la nube

tú que en estos versos naces
en morada de los peces

tú que subes por las faldas
y lloran todas sus ramas

tú que emanas la bebida
sobre las frágiles raíces

tú que lustras adoquines
entre aquellas calles grises

tú que sobre los desiertos
te escondes tras los silencios

tú que a nuestra vieja luna
velas de plata tul.

¿qué paisaje te cobija
cuando este poema termina?

      Canto a la nube

Lluís Ribes i Portillo

Aviones de papel

Resclosa de Colomers - Lluís Ribes i Portillo (cc)
Resclosa de Colomers – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Aviones de papel

Es posible doblar
Una hoja de papel
Con esmero
En los puntos indicados

Doblar desdoblar
Volver a doblar
Repetir el pliegue
Varias veces

Hasta alcanzar
La forma deseada
Exhalar aire tibio
Sobre la punta

Finalmente lanzar
Lejos de uno
O sobre un arbusto
Y esperar que vuele

Pero el método
Verdaderamente noble
Es doblar el viento
En los puntos indicados

Doblar desdoblar
Volver a doblar

Lanzar contra
Una hoja de papel

Y no esperar nada

Mario Montalbetti

De cara a la mare de Déu d’agost 2017

eriste_gran_lluis_ribes_portillo
Gran Ariste – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Demà la Mare

celebra el Sant.

Avui hi som

per saber-nos tots germans

sense fronteres de generació o llinatge.

Ara, avui i demà, desig i sort.

I anem!

Anem enllà amb somrís;

que ens acompanyi una alegria fonda,

per tot el que és viscut

i el que és donat.

Que és molt i bo,

i és prou, malgrat ser sempre afany

– que deia el poeta.

El camí fet, allò trobat,

i els éssers que a l’encontre ens han vingut,

per compartir llocs i moments,

dies i nits,

llum i més llum.

Danses i cants i vents i quietud.

La música incessant de les esferes,

el solc dún sentiment inexhaurible:

Gratitud.

Víctor Obiols, 14 d’agost de 2017

Gràcies per la teva genorisitat per dedicar-me’l

Oh Gat!

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser astral?

Quins urbans i pregons cels
Van encendre els teus anhels?
I esprit que abdicà del floc
I la mà que arrapà el foc?

Quina esquena, i quin amor
Trenà tendons del teu cor?
I als teus primerencs batecs,
Quins braus dits? Quins peus rebecs?

La farga del teu cervell?
La cadena i el martell?
Quin bloc d’acer? Quina por
D’autor creà tal temor?

Quan els estels travessaven
El cel i l’humitejaven,
Ell veient l’obra gojà?
Del famós tigre ets germà?

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser brutal?

      Oh Gat!

Adaptació del poema The Tyger de W. Blake – Lluís Ribes i Portillo